dijous, 17 de desembre del 2009

Aminetu Haidar lluita mentre Europa s’amaga

L’activista sahrauí Aminetu Haidar està en vaga de fam des del passat 15 de novembre, un dia després d’arribar a Lanzarote sense documentació ni telèfon mòbil. La policia de Marroc se’ls va requisar el 13 de novembre, quan va ser detinguda il·legalment a l’aeroport Hassan I de El Aaiún (Sàhara Occidental). Han passat 32 dies i han fet per ella el mateix que Espanya pel Sàhara Occidental: res! L’Haidar, que va ser hospitalitzada ahir, comença a tenir problemes de salut molt greus.

És un cas molt complicat d’analitzar perquè hi ha molts actors: l’activista Haidar, el Regne de Marroc, l’Estat Espanyol i la Unió Europea, deixant en un costat els EUA, que no han dit ni piu. Ja hem explicat el que va fer Marroc amb la dona, mare de dos fills i llicenciada en Literatura Moderna. Els Estats Units d’Amèrica la van fer fora del seu país, amb educació, després de rebre el “Premi al coratge civil de la Train Foundation”.

I què han fet l’Estat Espanyol i l’Eurocambra? Espanya va seguir el joc de Marroc i no va moure cap dit per l’Haidar. El ministre d’afers exteriors, Miguel Ángel Moratinos, només va donar-li tres opcions, a qual més vergonyosa: asil polític, demanar un nou passaport o adquirir la nacionalitat espanyola. Cap possibilitat era acceptable per les següents raons:

  1. Si acceptés la condició d’asil polític, no podria tornar al seu país (Sàhara Occidental) perquè tindria l’estatus de refugiada. A més, ella no va fugir per repressions racials, religioses ni ideològiques; ella va ser expulsada il·legalment del país nordafricà.
  2. L’Estat espanyol va demostrar un altre cop la seva intolerància amb el Sàhara Occidental i les nacions sense Estat perquè li donava la possibilitat d’adquirir la nacionalitat espanyola. L’Haidar va respondre que no vol cap nacionalitat perquè ella ja té la seva nació, el Sàhara. És clar que Espanya no reconeix les nacions sense Estat, ni tampoc aquelles que ja són Estat com Kosovo.
  3. L’altra opció, segons Moratinos, és demanar un nou passaport. Aquest ministre sembla que viu a la parra perquè no s’ha adonat que l’Haidar ja té un document en vigor, requisat per Marroc, i no pots demanar un altre passaport. És com si tu, que ara estàs llegint aquest text, vas a la comissaria i demanes un nou D.N.I. La resposta és obvia per a tothom, menys per al ministre.

L’Estat espanyol està deixant passar els dies mentre l’activista lluita amb la seva vida, que cada minut s’està apagant. Fa un parell i mig d’anys, el Govern de Rodríguez Zapatero va tenir una situació pareguda. El membre d’E.T.A, Iñaki De Juana Chaos, va fer vaga de fam a la presó fins que va aconseguir la llibertat atenuada. El Govern es va involucrar més en aquell cas, que no pas en el de l’Haidar. Per què? Perquè ara ha de complir les ordres de Mohammed VI, rei de Marroc.

I per a “rematar la faena” (aprofitant que està de moda el tema taurí a Catalunya), l’Eurocambra ha retirat la resolució per pressions marroquines. Sí, la Unió Europea també treballa per a Marroc. No obstant això, la raó esgrimida per Europa és que el cas Aminetu Haidar està arribant al seu final. Esperem i desitgem que es refereixi al final del conflicte polític, perquè no s’ha de jugar amb ambigüitats terminològiques en aquest moment. Però, no hem d’oblidar mai aquesta situació. Només hi ha un culpable, el Regne de Marroc, i diversos còmplices: Espanya, Europa, Estats Units i la comunitat internacional en general. Perquè mentre l’Haidar lluita, la resta d’actors s’amaguen com conills a la seva conillera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada